El color grana s’incorpora ara al meu món i ho va tenyint tot al seu pas. Dóna un nou color a les coses del dia a dia, començant per sota, per la pinya, i enfila amunt, amunt, amunt, però lentament i amb compte, que no vol córrer el risc de fer llenya abans de carregar la torre. Amb paciència caldrà veure si l’anxaneta arriba a fer l’aleta dalt el castell, mentre el públic encuriosit s’ho mira des de baix i acaba de decidir si es posa a fer pinya o es mira l’espectacle còmodament.
I darrere el filtre grana, tot sembla una mica diferent, més viu, més dolç, més alegre… com un raig de sol que s’obre pas entre els núvols después d’una tarda de tempesta.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Grana? T'estas fent mig culé, ara?
I per què no malva? o Turquesa? sempre he pnsant que ha de se rmaco el color turquesa...
Sí, grana, però no pas el grana culé, més aviat un grana xic. Aquest és el color que que va escolar-se per entre la música i els records d'aquell espai que no serà mai el de sempre; ni malva, ni turquesa, ni groc, ni verd, ni blau... Qui sap si quan demà obri la finestra tot s'haurà llevat de color magenta.
Això ja és poesia eh?! ;-) Visca el grana mentre el castell continuï ben dret!
Poesia? no m'ho havia mirat així...
Publicar un comentario