Una estona de cel

Perquè malgrat els canvis, de febrer sempre ens quedaran aquells cinc minuts en què el món s’atura i deixa de donar voltes per un instant i només nosaltres ens movem. Perquè sempre puguem esgarrapar-li aquests cinc minuts eterns al temps.

“I per uns breus moments
una estona de cel,
ja no importa el demés
una estona de cel,
el que dura un cafè
és una estona de cel”.

Els Pets

Endavant, sempre endavant

I de sobte, sense saber com ni per què, aquell petit gra de sorra esdevé una muntanya, tot es fa farragós i difícil i ningú entén res de res. Aquella línia tan recta s’ha esquinçat de cop i ja no sabem cap a on ens porta. Feia un dia clar, assolellat, ple de vida, i ara els núvols anuncien tempesta.

I així és la vida. És dur, es fa difícil, però és així. I només hi ha dues actituds: o et deixes xuclar per aquest remolí que t’ofega o fas un salt endavant, procures somriure i deixar enrere el que no val la pena carregar-te a l’esquena.

Ningú ha dit mai que sigui fàcil, però s’ha d’intentar.