Endavant, sempre endavant

I de sobte, sense saber com ni per què, aquell petit gra de sorra esdevé una muntanya, tot es fa farragós i difícil i ningú entén res de res. Aquella línia tan recta s’ha esquinçat de cop i ja no sabem cap a on ens porta. Feia un dia clar, assolellat, ple de vida, i ara els núvols anuncien tempesta.

I així és la vida. És dur, es fa difícil, però és així. I només hi ha dues actituds: o et deixes xuclar per aquest remolí que t’ofega o fas un salt endavant, procures somriure i deixar enrere el que no val la pena carregar-te a l’esquena.

Ningú ha dit mai que sigui fàcil, però s’ha d’intentar.