Silenci

Aquest silenci que impera en l’ambient em neguiteja. Segur que augura tempesta, i de les grosses.

Res… ni un so… cap eco llunyà.

Només es respira un silenci intens, massa dens, d’aquells que ofeguen… Només el tic tac del rellotge el talla en sec, fent més evident com n’és d’impenetrable.

Tot sembla adormit sota aquest mantell silenciós que ho cobreix tot.

Enyoro…

… el cant dels ocells al matí, que em dóna un dolç despertar
… la xerramenca aguda dels petits que van a escola, que m’arrenca un somriure camí del tren
... la riallada escandalosa, que se m’encomana
… el xivarri i la cridòria dels dijous de mercat, que omplen tots els carrers de vida
… la música de les gralles, tabals i cercaviles, que em conviden a la festa
... i aquell holaqtal, que em dóna la benvinguda

Em neguiteja tant de silenci... Cridaré!