És ben bé que els garrtoins s’han convertit en un dels actes emblemàtics de la Festa Major. Quanta gent congregada per escoltar les sis parelles de valents i valentes (3 de blaves i 3 de blanques) que allà dalt a l’escenari fan el pique de garrotins. Els de sempre i alguna cara nova. M’encanten els garrotins, però em moriria de la vergonya si hagués de pujar a cantar-los allà dalt.
Però aquí sí que puc dir:
Va ser una nit divertida
A ritme de garrotins
Cares noves, conegudes
Rimes i versos molt fins.
Aquest va per la parella,
Com va dir l’amic Corbera
Espero que em feu padrina
La propera primavera.
Una nit molt divertida i més tranquil·la, ja que he tingut un parell de petits okupes a casa, a la galeria, dos “marianos” ben petits però que em van donar un bon ensurt; per sort ja no hi són, han pasta a millor vida.
I continua la Festa….
Mostrando entradas con la etiqueta festa major. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta festa major. Mostrar todas las entradas
jueves, 30 de agosto de 2007
sábado, 25 de agosto de 2007
I comença Festa Major...
Arrenca la Festa Major i per anar fent boca uns garrotins per als meus nins i nines, que sempre hi són (d’una manera o altra) quan els necessito:
Al noi del tros de terra surant al mar:
“Ai aquest mocador blanc
Ves que no se’t torni blau
Que ja saps que som més bons
Canvia’l, no siguis babau!”
A la noia que aposta pel 5 malgrat que sempre surt 6:
“Una mica de bogeria
Està bé durant un temps
Dóna moltes alegries
I ens deixa a tots contents”
A la petitona del grup:
“Molta sort a tu et desitjo
Te’n sortiràs d’allò més bé
Posa-hi ganes i energies
No t’estressis, deixa fer”
A algú de debò i per sistema:
“Des del dia que ens vam conèixer
El món no té solta ni volta
I si mai ens en cansem
Ja sabem on és la porta”
A garrotin, a garrotan, de la vera, de la vera de Sant Joan
A garrotin, a garrotan, de la vera, de la vera de Sant Joan
Un altre dia, més.
Ah, convidats esteu a tornar-me el garrotí, així que ja podeu posar-hi molta imaginació!!!
Al noi del tros de terra surant al mar:
“Ai aquest mocador blanc
Ves que no se’t torni blau
Que ja saps que som més bons
Canvia’l, no siguis babau!”
A la noia que aposta pel 5 malgrat que sempre surt 6:
“Una mica de bogeria
Està bé durant un temps
Dóna moltes alegries
I ens deixa a tots contents”
A la petitona del grup:
“Molta sort a tu et desitjo
Te’n sortiràs d’allò més bé
Posa-hi ganes i energies
No t’estressis, deixa fer”
A algú de debò i per sistema:
“Des del dia que ens vam conèixer
El món no té solta ni volta
I si mai ens en cansem
Ja sabem on és la porta”
A garrotin, a garrotan, de la vera, de la vera de Sant Joan
A garrotin, a garrotan, de la vera, de la vera de Sant Joan
Un altre dia, més.
Ah, convidats esteu a tornar-me el garrotí, així que ja podeu posar-hi molta imaginació!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)