Passen els dies...
Passen les hores...
Passen els minuts...
Passen els segons...
El temps s’escola entre els meus dits i no sóc capaç d’aturar-lo i de cop me n’adono que em falta temps per fer tot allò que desitjo, tot allò que voldria... i no em surten els comptes...
Algú em roba les hores, n’estic convençuda, però encara no pogut atrapar-lo in fraganti.
lunes, 17 de diciembre de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario