Retrobades

Fa uns dies que no paro de retrobar-me amb gent a la qual per a o per b feia temps que no veia. Sovint perquè la vida ens ha dut per camins ben diferents o perquè són lluny o simplement perquè de vegades és difícil trobar el moment, no per falta de ganes, més aviat per falta d’elasticitat del temps.

I així, de calçotada, de sopar en sopar fins a altes hores de la matinada, fent un esmorzar improvisat o trobant per fi un cap de setmana que a tots i totes ens anava bé, hem reprès de nou el fil, ja fos després d’hores de conversa, tot fent uns gots, o escapant-nos a una casa rural (joc de rol, sing stars, jocs de taula i barbacoa inclosa, tot plegat fent unes “rises”).

Qui sap quan ens tornarem a trobar de nou, però sabem que hi som, aquí o allà, més lluny o més a prop, però sempre a temps de reprendre el fil de nou.