Una d’animalets i d’aparences que enganyen

Camisa de quadres, samarreta de Ramones, texans elàstics i bambes de tela eren l’uniforme que caracteritzava aquell petit eriçó, que lluïa una atrevida cresta. No s’acontentava amb unes punxes esmolades, com la resta d’eriçons, ni era de bon grat conformista. Més aviat rebel, contestatari i revolucionari, massa i tot per al que es portava. Ell sempre un pas més enllà.

N’havia fet de grosses i de ben sonades, algunes tant que ni es poden explicar, però tenia l’esperit més noble que ningú es podia imaginar. Sota aquella aparença dura que li donava l’afilada cresta de punxes, s’amagava un ésser dolç, tendre, tímid i tot.

La veritat és que no estava fet per a la vida a la granja i al final, va acabar exiliant-se boscos enllà, amunt, cap a la muntanya. Alguns dels animals de la granja l’admiraven secretament per la seva valentia i l’envejaven per ser un esperit lliure i rebel. D’altres no el van entendre mai i alguns fins i tot el despreciaven.

I passat un temps, el destí va voler que tornés a trepitjar la granja, aquest cop de visita només, i va aprofitar per saludar vells coneguts, família i amics de sempre.

I mentre em mirava i escoltava aquell petit eriçó, que sempre havia estat inconformista, un pèl anarquista i tot, si m’ho permeteu, pensava com ens enganyen els contes i rondalles. Ni granotes, ni gripaus, ni prínceps blaus!