Esclaus del temps

El temps em persegueix, no em dóna treva… sento les busques del rellotge que m’estalonen, avancen inexorablement… corre, corre, que vas tard!

Cinc minuts més de son esgarrapats entre els llençols… i el despertador sona que sona insistent cada vuit nous minuts més que passen…corre, corre, lleva’t, que vas tard!

I el tren que sempre va tard!!! S’atura eternament enmig del no-res, circula permanentment fora del seu horari habitual i va lent, lent lent…i jo arribo tard, tard, tard…


TIC TAC TIC TAC TIC TAC TIC TAC TIC TAC TIC TAC TIC TAC TIC TAC… no s’atura mai