Silenci

Aquest silenci que impera en l’ambient em neguiteja. Segur que augura tempesta, i de les grosses.

Res… ni un so… cap eco llunyà.

Només es respira un silenci intens, massa dens, d’aquells que ofeguen… Només el tic tac del rellotge el talla en sec, fent més evident com n’és d’impenetrable.

Tot sembla adormit sota aquest mantell silenciós que ho cobreix tot.

Enyoro…

… el cant dels ocells al matí, que em dóna un dolç despertar
… la xerramenca aguda dels petits que van a escola, que m’arrenca un somriure camí del tren
... la riallada escandalosa, que se m’encomana
… el xivarri i la cridòria dels dijous de mercat, que omplen tots els carrers de vida
… la música de les gralles, tabals i cercaviles, que em conviden a la festa
... i aquell holaqtal, que em dóna la benvinguda

Em neguiteja tant de silenci... Cridaré!

I tal dia farà un any…

Febrer…

Tot just fa quatre dies entràvem al 2008 i gairebé sense adonar-me’n estem a febrer ja! El temps passa volant i encara no em puc creure que no hi hagi manera d’aturar-lo o fer que vagi més lentament…

Uff! Deu ser veritat que amb els anys sents que el temps passa cada cop més ràpid, però jo no me’n sento pas, de gran, almenys encara no.

Bé, de gener em quedo amb aquesta petita escapada sorpresa a ses illes, un sopar improvitzat a casa de la parella cul-inquiet-demana’ls-hora-a-l’agenda i una nit de sopar i teatre en color grana a Barcelona.

Llevar-se a Menorca… i dormir a Granollers

OBJECTIU SORPRESA: ACONSEGUIT!!!

I sorpresa darrere sorpresa, a més a més.

Només per veure la cara de l’amic del tros de terra surant enmig del mar ha valgut la pena. I és que els 30 no es fan cada dia, oi?

Moltes felicitats! Gràcies per ser com ets i per ser-hi sempre (encara que sigui des de ses illes)!

Ja ja ja ja…. I al final tenim sabó de mans i tot!!

Perquè fer-se gran no implica…

…perdre la capacitat de sorprendre’t i de sorprendre

…deixar definitivament de fer bogeries

…deixar d’il·lusionar-se pels petits detalls del dia a dia

i si no que li preguntin a l’amic del tros de terra que sura enmig del mar, que en fa 30 en pocs dies.

Felicitats per avançat!

De balanços i bons propòsits

En resum, ras i curt, i en una sola frase, el 2007 ha estat any de canvis: començava amb un regal enverinat i ha acabat ple d’il·lusió i esperances.

-he tancat una porta que s’entossudia a no tancar-se del tot i he obert finestres, balcons i potser alguna porta

-mil bon moments, sopars i records amb els amics de sempre (escapada a Andorra, Festa Major, visites de qui ara viu a ses illes, festa remember al 2046, Diada de Xics, trobades de joves i un llarg etc.): gràcies per ser-hi

-la il·lusió recuperada gràcies a algú ecologista, d’esquerres, per sistema i de debò i a moltes cares noves i conegudes a través d’un filtre grana

-una torre de vuit que sembla que es va carregant i que esperem que no faci llenya, tot plegat per la constància, simpatia i energia d’un xic (que no xiquet)


I per al 2008 molt bons propòsits, per començar intentar trobar més temps per a les meves coses, això si descobreixo qui me’l roba. Gaudir al màxim, compartir moltes noves estones i rialles amb tots, que retorni l’amic de ses illes (que t’enyorem!!) i un llarg etc. que ja anirem desgranant.

Bones festes!

S’acosten dies de festa, regals, molt de menjar i família. Així que bones festes a tothom i una feliç i millor entrada d’any al 2008.

Que passeu un Bon Nadal
I que es porti bé el tió,
Bona entrada al 2008
I nit de Reis plena d’il·lusió.

... a garrotin, a garrotan...

On són les hores?

Passen els dies...
Passen les hores...
Passen els minuts...
Passen els segons...

El temps s’escola entre els meus dits i no sóc capaç d’aturar-lo i de cop me n’adono que em falta temps per fer tot allò que desitjo, tot allò que voldria... i no em surten els comptes...

Algú em roba les hores, n’estic convençuda, però encara no pogut atrapar-lo in fraganti.