Perquè malgrat els canvis, de febrer sempre ens quedaran aquells cinc minuts en què el món s’atura i deixa de donar voltes per un instant i només nosaltres ens movem. Perquè sempre puguem esgarrapar-li aquests cinc minuts eterns al temps.
“I per uns breus moments
una estona de cel,
ja no importa el demés
una estona de cel,
el que dura un cafè
és una estona de cel”.
Els Pets
viernes, 14 de marzo de 2008
lunes, 3 de marzo de 2008
Endavant, sempre endavant
I de sobte, sense saber com ni per què, aquell petit gra de sorra esdevé una muntanya, tot es fa farragós i difícil i ningú entén res de res. Aquella línia tan recta s’ha esquinçat de cop i ja no sabem cap a on ens porta. Feia un dia clar, assolellat, ple de vida, i ara els núvols anuncien tempesta.
I així és la vida. És dur, es fa difícil, però és així. I només hi ha dues actituds: o et deixes xuclar per aquest remolí que t’ofega o fas un salt endavant, procures somriure i deixar enrere el que no val la pena carregar-te a l’esquena.
Ningú ha dit mai que sigui fàcil, però s’ha d’intentar.
I així és la vida. És dur, es fa difícil, però és així. I només hi ha dues actituds: o et deixes xuclar per aquest remolí que t’ofega o fas un salt endavant, procures somriure i deixar enrere el que no val la pena carregar-te a l’esquena.
Ningú ha dit mai que sigui fàcil, però s’ha d’intentar.
miércoles, 13 de febrero de 2008
Silenci
Aquest silenci que impera en l’ambient em neguiteja. Segur que augura tempesta, i de les grosses.
Res… ni un so… cap eco llunyà.
Només es respira un silenci intens, massa dens, d’aquells que ofeguen… Només el tic tac del rellotge el talla en sec, fent més evident com n’és d’impenetrable.
Tot sembla adormit sota aquest mantell silenciós que ho cobreix tot.
Enyoro…
… el cant dels ocells al matí, que em dóna un dolç despertar
… la xerramenca aguda dels petits que van a escola, que m’arrenca un somriure camí del tren
... la riallada escandalosa, que se m’encomana
… el xivarri i la cridòria dels dijous de mercat, que omplen tots els carrers de vida
… la música de les gralles, tabals i cercaviles, que em conviden a la festa
... i aquell holaqtal, que em dóna la benvinguda
Em neguiteja tant de silenci... Cridaré!
Res… ni un so… cap eco llunyà.
Només es respira un silenci intens, massa dens, d’aquells que ofeguen… Només el tic tac del rellotge el talla en sec, fent més evident com n’és d’impenetrable.
Tot sembla adormit sota aquest mantell silenciós que ho cobreix tot.
Enyoro…
… el cant dels ocells al matí, que em dóna un dolç despertar
… la xerramenca aguda dels petits que van a escola, que m’arrenca un somriure camí del tren
... la riallada escandalosa, que se m’encomana
… el xivarri i la cridòria dels dijous de mercat, que omplen tots els carrers de vida
… la música de les gralles, tabals i cercaviles, que em conviden a la festa
... i aquell holaqtal, que em dóna la benvinguda
Em neguiteja tant de silenci... Cridaré!
lunes, 4 de febrero de 2008
I tal dia farà un any…
Febrer…
Tot just fa quatre dies entràvem al 2008 i gairebé sense adonar-me’n estem a febrer ja! El temps passa volant i encara no em puc creure que no hi hagi manera d’aturar-lo o fer que vagi més lentament…
Uff! Deu ser veritat que amb els anys sents que el temps passa cada cop més ràpid, però jo no me’n sento pas, de gran, almenys encara no.
Bé, de gener em quedo amb aquesta petita escapada sorpresa a ses illes, un sopar improvitzat a casa de la parella cul-inquiet-demana’ls-hora-a-l’agenda i una nit de sopar i teatre en color grana a Barcelona.
Tot just fa quatre dies entràvem al 2008 i gairebé sense adonar-me’n estem a febrer ja! El temps passa volant i encara no em puc creure que no hi hagi manera d’aturar-lo o fer que vagi més lentament…
Uff! Deu ser veritat que amb els anys sents que el temps passa cada cop més ràpid, però jo no me’n sento pas, de gran, almenys encara no.
Bé, de gener em quedo amb aquesta petita escapada sorpresa a ses illes, un sopar improvitzat a casa de la parella cul-inquiet-demana’ls-hora-a-l’agenda i una nit de sopar i teatre en color grana a Barcelona.
viernes, 25 de enero de 2008
Llevar-se a Menorca… i dormir a Granollers
OBJECTIU SORPRESA: ACONSEGUIT!!!
I sorpresa darrere sorpresa, a més a més.
Només per veure la cara de l’amic del tros de terra surant enmig del mar ha valgut la pena. I és que els 30 no es fan cada dia, oi?
Moltes felicitats! Gràcies per ser com ets i per ser-hi sempre (encara que sigui des de ses illes)!
Ja ja ja ja…. I al final tenim sabó de mans i tot!!
Només per veure la cara de l’amic del tros de terra surant enmig del mar ha valgut la pena. I és que els 30 no es fan cada dia, oi?
Moltes felicitats! Gràcies per ser com ets i per ser-hi sempre (encara que sigui des de ses illes)!
Ja ja ja ja…. I al final tenim sabó de mans i tot!!
viernes, 18 de enero de 2008
Perquè fer-se gran no implica…
…perdre la capacitat de sorprendre’t i de sorprendre
…deixar definitivament de fer bogeries
…deixar d’il·lusionar-se pels petits detalls del dia a dia
i si no que li preguntin a l’amic del tros de terra que sura enmig del mar, que en fa 30 en pocs dies.
Felicitats per avançat!
…deixar definitivament de fer bogeries
…deixar d’il·lusionar-se pels petits detalls del dia a dia
i si no que li preguntin a l’amic del tros de terra que sura enmig del mar, que en fa 30 en pocs dies.
Felicitats per avançat!
miércoles, 2 de enero de 2008
De balanços i bons propòsits
En resum, ras i curt, i en una sola frase, el 2007 ha estat any de canvis: començava amb un regal enverinat i ha acabat ple d’il·lusió i esperances.
-he tancat una porta que s’entossudia a no tancar-se del tot i he obert finestres, balcons i potser alguna porta
-mil bon moments, sopars i records amb els amics de sempre (escapada a Andorra, Festa Major, visites de qui ara viu a ses illes, festa remember al 2046, Diada de Xics, trobades de joves i un llarg etc.): gràcies per ser-hi
-la il·lusió recuperada gràcies a algú ecologista, d’esquerres, per sistema i de debò i a moltes cares noves i conegudes a través d’un filtre grana
-una torre de vuit que sembla que es va carregant i que esperem que no faci llenya, tot plegat per la constància, simpatia i energia d’un xic (que no xiquet)
I per al 2008 molt bons propòsits, per començar intentar trobar més temps per a les meves coses, això si descobreixo qui me’l roba. Gaudir al màxim, compartir moltes noves estones i rialles amb tots, que retorni l’amic de ses illes (que t’enyorem!!) i un llarg etc. que ja anirem desgranant.
-he tancat una porta que s’entossudia a no tancar-se del tot i he obert finestres, balcons i potser alguna porta
-mil bon moments, sopars i records amb els amics de sempre (escapada a Andorra, Festa Major, visites de qui ara viu a ses illes, festa remember al 2046, Diada de Xics, trobades de joves i un llarg etc.): gràcies per ser-hi
-la il·lusió recuperada gràcies a algú ecologista, d’esquerres, per sistema i de debò i a moltes cares noves i conegudes a través d’un filtre grana
-una torre de vuit que sembla que es va carregant i que esperem que no faci llenya, tot plegat per la constància, simpatia i energia d’un xic (que no xiquet)
I per al 2008 molt bons propòsits, per començar intentar trobar més temps per a les meves coses, això si descobreixo qui me’l roba. Gaudir al màxim, compartir moltes noves estones i rialles amb tots, que retorni l’amic de ses illes (que t’enyorem!!) i un llarg etc. que ja anirem desgranant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
