Sortiràs al carrer...

"Sortiràs al carrer, no saps on no saps quan.
Sortiràs al carrer, però algú t'està esperant.
Sortiràs al carrer, no saps com ni el per què.
Sortiràs al carrer, és qüestió de temps"

Quants records em porta aquesta cançó... Sempre m'ha semblat un crit a l'esperança, em fa sentir bé i em fa pensar que en algun lloc algun dia una porta s'obrirà per mi, i l'altre dia vaig recordar-la després de molt de temps.

28 de juliol: Festa Major de la Garriga. Concert d'Els Pets. Algunes cançons noves (que conec poc) i algunes de les de sempre, de les d'aquella època d'explosió del rock català, d'Els Pets més canyeros, ara estan més pausadets, com a exemple, el nou disc, almenys les cançons que n'he escoltat. I és que els havia arribat a escoltar tant i he viscut tantes estones, tants estats d'ànim als quals associar algunes de les seves cançons. Com a mostra:

"Potser és cert que només recordem allò que ens agrada, però que seria d'aquestes nits sense una bona dosi de nostàlgia gola avall. Oh, anys enrere! Penso que queda, d'aquell que un dia va anar amb pantalons curts i els genolls pelats".

"Que si tinc els ulls humits és que hi tinc una lleganya, i si no surto de nit és perquè vaig curt de pasta. Els amics que compartim tots t'enganyen, sóc un home nou, mai he estat millor i no saps quan m'estalvio en trucades, No t'enyoro, nena"

"I com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos, ell el que sent no ho canvia cada dia i quan estima és de debò".

"Què se n'ha fet de les nits a la fresca, petons i bromes a cau d'orella, amagats rera un abre sols, passejant per l'herba. Tot semblava tan senzill, tan real mentre et mirava als ulls, de color de mel".

"Diguem que m'estimes, omplem el cos de mentides, només un dia, jo demà ja hauré marxat. Sols amb tu podria suportar la melangia i guarir-me la ferida que m'has deixat".

"Més o menys tothom s'equivoca i s'enreda amb qui no toca. I és tan cert, que ningú es conforma amb el que té, fins que un dia es troba abandonat per qui sempre va ser al seu costat."

"I per un instant tot s'haurà aturat. I per un breu moment, una estona de cel, ja no importa res més, una estona de cel, el que dura un cafè... és una estona de cel"

"Si el món es mou, com puc estar atutar. Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc temps per fer-les. Tantes coses a fer, llocs per recordar, llavis per besar, a fora hi ha un dia apunt d'estrenar"

"Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure, sense cap per què. Tinc ganes d'oblidar el que sempre mamoïna. Vull estar content".

Tanco els ulls i els records passen per la meva memòria com una pel·lícula: molts moments viscuts, escenes gravades, converses, persones, somriures i també alguna llàgrima... però al final tot pot llegir-se en positiu, tot defineix com sóc i com em sento.

És curiós, els sentiments, les emocions i els records que ens pot despertar una cançó...