Au, torne-m'hi!.. amb energies renovades

Torno amb les piles carregades, després de la meva escapada a terres italianes. I és que uns dies de desconnexió són sempre benvinguts i, en alguns casos, fins i tot essencials per a la pròpia salut mental. Així que amb energies renovades torno de nou a fer front als grans i petits reptes de cada dia, que no són pocs, amb més ganes i més il·lusió i potser amb prou valentia per prendre algunes decisions pendents.

Em quedo, però, amb l’alegria encomanada pel somriure d’un petit nyap-buf que, després de cinc minuts de vergonya, somreia alegrement, mentre m’assenyalava, m’ensenyava els seus més preuats tresors i a qui (perdoneu-me) vaig ensenyar a treure la llengua.

I també amb aquella il·lusió i capacitat de sorpresa que només tenen els més xics i que em va envair durant una tarda: no tenia prou mans, ni ulls ni orelles per gaudir d’aquell espectacle, per decidir què triar entre tantes coses boniques... Una explosió de formes i colors que t’omplia tots els sentits a vessar... La Flover, quin pecat!

I, sobretot, retrobar-se amb algú que ara viu lluny i amb qui has compartit tants moments de la infància i que, malgrat ser lluny i veure’t poc, sempre és una persona pròxima i és com si ni el temps ni la distància ens hagués separat.

I arribo a casa quatre dies després i em rep el somriure i una forta abraçada dels qui s’han quedat aquí. Torno a ser casa, contenta, feliç i amb ganes i energies per al que calgui.

Gràcies a aquests dies de descans!