Muralles protectores

És curiós com construïm altes muralles de protecció al nostre voltant a fi de protegir-nos i evitar que ens facin mal, però rascant una mica sota aquesta dura façana que projecta una imatge de seguretat no tot és tan sòlid.

Sensacions, emocions, pors, desitjos, sentiments, pensaments... Tot plegat, com un formiguer en plena ebullició i moviment, com aquells carrers de Girona plens de gom a gom de gent que visiten la ciutat per fires, que es mou entre les paradetes, que tria i remena, que es retroba amb vells companys i amics i també amb persones inesperades.

Una visió des de dalt de la muralla... que et dóna una perspectiva global de com és la ciutat, que et convida a passejar i a perdre’t pels seus carrers i places, on descobrir un drac, amb un imponent cap de cérvol, coll de girafa amb diversos caps que sobresurten amb una mirada ferotge; un tres-bessó gegant, armat fins a les dents...

Tot és possible sota la protecció de les muralles, però i a fora?

M’agafes la mà mentre passegem pels carrers d’aquesta ciutat que per mi és nova i em deixo portar per aquella il·lusió que traspues en ensenyar-me un lloc que t’omple de vida i de records, els ulls et brillen d’alegria i per un moment sento que començo a perdre les muralles que tan sòlidament havia construït. Però ben aviat s’aixequen de nou, protectores.