Deu ser que em faig gran... o van ser les matinades?

Dilluns i em llevo cansada, cansadíssima, de fet. I això que m’he portat bé el cap de setmana... Total per un concert dissabte, que tampoc és que s’acabés tan tard... potser van ser les matinades, o el poc dormir tement el moment que arribessin... o les dues hores i escaig de peu veient l’actuació de la Diada... o necessitava més de dues hores de migdiada diumenge... Qui sap!

Però ha valgut la pena, en tot cas, aquest cansament:

-unes tietes queques d’allò més animades, que ens han fet ballar sense parar i recordar la plenament viscuda festa major

-un dj improvitzat que ens ha fet ballar a tots, tot i que em temo que qui més ha disfrutat ha estat ell precisament

-un fart de riure amb l’home més fort del món (no canviïs mai), el casteller argentí dels països catalans i les gairebé gràcies d’una xiqueta per vessar-li un got a sobre

-una classe avançada de com fer “pintxos” de fruites

-una diada que ha anat d’allò més bé i en la que ens hem retrobat, tot i que anava amunt i avall amb la càmera gravant, amb un amic de Cardedeu bastant car de veure darrerament

-un casteller de la vila de gràcia que em coneix no sap de què, potser del casament d’uns bons amics que tenim en comú

-una trucada que em desperta tot just una hora després de ficar-me el llit amb un efusiu “holaqtal”

I esbosso un gran somriure en recordar-ho tot plegat i penso que ara em cal agafar energies per fer camí en pocs dies cap a la terra de Romeu i Julieta.