Els sentiments són com una barca que gronxen les ones.
Si no la controles i et domina pots anar a la deriva, mar endins, sense saber on et dirigeixes, cada cop més lluny de la costa i a risc de perdre’t enmig d’una tempesta, patir un naufragi i no arribar a terra ferma mai més... O pot quedar ancorada en la sorra per sempre més sense possibilitat d’anar mar enllà, cap a l’horitzó, cap al que ens és desconegut, aturada per sempre sense rumb ni destí. Això si les ones no l’arrosseguen amb elles quan trenquen contra les roques.
Però si la domines i la saps portar, pots iniciar una travessia (curta, llarga, intensa, incerta, mar endins o vorejant la costa), deixar que el vent infli les veles i et porti a bon port, guiant el timó amb mà segura, lluitant contra vent i marea quan calgui per arribar a la fi, sans i estalvis, al port de destí.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
La foto del cubano... em recorda que hi hem de tornar!!!
El sentimiento... venint d'una blava, i amb grana pel mig, jo crec que el timo està ben agafat i hi ha gasolina suficient... No sóc bruixa, però les sensacions són de bon port ;-)
ei ei ei!! El timó, que això NO ÉS CAP TIMO!!
Ja ho diuen que el català és fàcil....
Ja ja ja... hi tornem quan vulgueu, al Cubano!
I sense timos ni estafes, sempre està bé fer un cop de timó a temps, si això t'ha de dur a bon port... Qui sap si allà t'hi espera aquell 5 que no surt mai.
Publicar un comentario